ATLES DiM

Lluís Domènech i Montaner va ser un arquitecte prolífic. La seva vida professional comença l’any 1874 amb el projecte de panteó per a Anselm Clavé, al cementiri de Poblenou de Barcelona, i es tanca l’any 1919 amb la Casa Domènech, a Canet de Mar. Entremig, quaranta-cinc anys de frenètica activitat creativa i més d’una setantena d’edificis realitzats que donen cos a la seva singular arquitectura.


Domènech construeix bàsicament a Catalunya -principalment a la ciutat de Barcelona, Reus i Canet de Mar- té una obra a Mallorca mentre que a la resta de l’Estat únicament treballarà a la regió de Cantàbria, per encàrrec dels López, a la població de Comillas i a la ciutat de Santander.

Pel que fa a la tipologia del gruix d’obres localitzades, un 46% corresponen a habitatges, un 25% a arquitectura pública, un 16% a l’arquitectura funerària, un 6% a monuments, un 4% a arquitectura religiosa i finalment l’arquitectura industrial representada només en un 3%.

La compilació arquitectònica la presentem a manera d’atles, per poblacions, amb ordre cronològic. 

Si fos del vostre interès més informació sobre cadascuna de les obres, la podeu trobar al llibre 

Lluís Domènech i Montaner (1849-1923). Obra arquitectònica raonada.







Primera etapa: Els treballs eclèctics (en vermell al mapa)

La primera producció arquitectònica de Lluís Domènech i Montaner pren dues direccions. D’una banda, acabada la carrera, participa en concursos i certàmens per anar fent obra i d’altra banda, la seva pròpia família li encarrega diferents edificis. Aquests primers treballs es presenten a cavall de l’estètica medieval i clàssica però s’hi pot intuir clarament la voluntat d’innovar i de donar expressió als nous materials com el ferro, el vidre, la ceràmica i la totxana industrial, que han de portar a Domènech a la recerca d’un estil fonamentalment autèntic com és el Modernisme. 

Les obres eclèctiques d’aquesta primera etapa comprenen les primeres cases de pisos que l’arquitecte fa a Barcelona i d’altres propostes més treballades que s’encaminen cap a un estil arquitectònic nou. Són obres primerenques les cases de pisos que fa en diferents punts de Barcelona, la Torre Simon a Gràcia (1879), l’Editorial Montaner y Simón (1879-1882) i l’Ateneu de Canet de Mar (1885).

Segona etapa: Les obres de l’Exposició Universal (en blau al mapa)

Les obres de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 van obrir un camp de possibilitats artístiques per a Lluís Domènech i Montaner, que va allargar fins acabat el segle XIX i li va permetre portar a la pràctica les idees del seu article En busca d’una arquitectura nacional amb l’assaig de nous espais, volums i formes. El taller del Castell dels Tres Dragons serà el punt d’inici d’una experimentació dels nous models de disseny, tècniques i materials artesans que acabaran de configurar plenament l’emergent modernisme català.

Són obres d’aquest moment el cafè restaurant de l’Exposició, l’Hotel Internacional i la rehabilitació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1888) així com les diferents reformes a la població de Comillas (1889-1896), a Cantàbria, el Palau Montaner (1893), la Casa taller Thomas (1898) de Barcelona, la Casa Roura (1892) de Canet, la Casa Agustí (1893) de Badalona o el projecte de l’Institut Pere Mata (1897) de Reus, entre d’altres.


Tercera etapa: Les obres burgeses del segle XX (en verd al mapa)

Durant la primera dècada del segle XX, Lluís Domènech i Montaner portarà a terme una dilatada obra, tal vegada culminant en la seva trajectòria professional. El poder burgès, convertit en la nova aristocràcia moderna, serà correspost per Lluís Domènech amb d’aclaparador esteticisme floral, a voltes amanerat, del modernisme. D’aquesta època són les magnífiques mansions com la Casa Rull (1900) i la Casas Navàs (1902-1907), a Reus. A Barcelona bastirà la Casa Lamadrid (1902), la Casa Lleó Morera (1903), traçarà la Casa Fuster Fabra (1908-1911), la Casa Gasull a Reus (1910) o farà la llarga reforma del Castell de Santa Florentina de Canet (1898-1912).

També projecta, per aquesta mateixa burgesia, obra d’interès públic. A Palma de Mallorca bastirà el Grand Hotel (1901-1903) i reformarà l’interior de la Fonda Espanya de Barcelona (1905). A Santander farà l’edifici de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad (1905) i a Barcelona el Palau de la Música (1905-1908) i el llarg projecte de l’Hospital de Sant Pau (1901-1912).


A) BADALONA

1. Obra: Casa Agustí


Any: 1893, ampliada el 1898
Localització: Plaça Pep Ventura, 33-35

Descripció: L’any 1893 Domènech i Montaner projecta una casa rústica per tal que la família Agustí Monjonell passés els estius prop del mar. Amb una clara influència de la Casa Roura de Canet, Domènech planteja un edifici d’una sola planta amb maó industrial i ho remata amb una cresteria de merlets units, entre ells, amb una barana de forja amb motius vegetals. Les obertures de la casa responen a un model de finestra dentada. Anys després, el 1898, Domènech i Montaner amplià la casa, després que Eduard Agustí comprés el solar del costat. Domènech va mantenir el traçat i la decoració emprada en l’edifici de l’any 1893 i va rematar la cantonada de la nova construcció amb un balconet circular d’obra vista. A l’interior, Domènech també va mantenir l’estructura ja feta i va annexionar una espectacular claraboia, a manera de pati de llums, que unia les dues zones.

Estat de conservació: Exterior: regular. Interior: Desaparegut

B) BALAGUER

2. Obra: Monument a Jaume el Dissortat


Any: 1894
Localització: Plaça del Mercadal

Descripció: Projecte de monument d'uns 6 metres d'alçada i sobre una base rectangular, que havia de situar-se a la plaça del Mercadal de Balaguer. El monument és un homenatge a Jaume el Dissortat però també al Comtat d'Urgell i a Catalunya, per al qual Domènech utilitza símbols que fan referència a la història del comtat.

Estat de conservació: Projecte no realitzat

C) BARCELONA

3. Obra: Panteó d’Anselm Clavé

Any: 1874-1876
Localització: Cementiri de Poble Nou, panteó 65

Descripció: L’any 1874 els arquitectes Lluís Domènech i Josep Vilaseca guanyen un concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per erigir un monument funerari a Anselm Clavé. Els dos arquitectes plantegen un monument ple d’al·lusions al mestre del cant coral i als instruments musicals. El monument s’erigeix sobre un basament atalussat de gran sobrietat, envoltat per una barana campejada per l’escut de la Diputació de Barcelona, atès que Clavé en fou president i coronat per un bust d’Anselm Clavé, de bronze, obra de l’escultor Manel Fuxà.

Estat de conservació: Modificat


4. Obra: Reforma de l'església de la Mare de Déu de la Bonanova

Any: 1876
Localització: Plaça Bonanova, 12 (Sarrià-Sant Gervasi)

Descripció: Projecte de reforma realitzat per Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca que consistia en l'ampliació de la zona posterior del presbiteri, amb la construcció d'unes noves escales d'accés al cambril superior. A banda de les obres d'ampliació, el projecte també constava d'un repertori decoratiu en les zones d'accés, escala i cambril.

Estat de conservació: Enderrocat

5. Projecte d'edificis per a les Institucions Provincials

Any: 1876-1882
Localització: Ronda de Sant Pere, carrer Bruc, carrer Ausiàs March i carrer Bailèn

Descripció: Proposta d'avantprojecte de Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca per al concurs convocat per la Diputació Provincial per tal d'aixecar edificis que havien de servir com a equipaments docents a la ciutat de Barcelona. L'edifici plantejat era un edifici a quatre vents monumental, compost per pavellons que es comunicaven entre ells a través de grans patis interiors. Dos anys més tard de presentar el projecte definitiu, l'administració provincial va desestimar-lo per l'elevat cost de les obres.

Estat de conservació: Projecte no realitzat

6. Avantprojecte de restauració de la Sala de Càtedres de l'Ateneu

Any: 1878
Localització: Rambla dels Caputxins, 36-38

Descripció: Proposta de condicionament i embelliment de la Sala de Càtedres de l'Ateneu a petició del vicesecretari de l'Ateneu, Josep Elias de Molins. Finalment Domènech i Montaner intervingué assessorant en els aspectes de restauració i decoració que portà a terme el pintor Joan Parera Santacana.

Estat de conservació: Projecte no realitzat

7. Obra: Torre Simon

Any: 1878-1879
Localització: Carrer de la Salut

Descripció: El mateix any que va escriure En busca d’una arquitectura nacional, Domènech va projectar la Torre Simon, el primer edifici alçat íntegrament per l’arquitecte. L’edifici va ser un encàrrec de Francesc Simon i Font, soci de l’editor Ramon Montaner. Certament, la torreta estava envoltava per un extens jardí, tenia una planta baixa i un primer pis amb un cos més elevat i sobresortit de la façana, a manera de mirador i un llarg balcó de forja on es podien observar ja les primeres decoracions zoomòrfiques de l’arquitecte.

Estat de conservació: Modificada i ampliada


8. Obra: Reforma casa de pisos 
de Maria Montaner


Any: 1880
Localització: Ronda Universitat, 6

Descripció: Lluís Domènech reforma per encàrrec de la seva mare, Maria Montaner, la casa de pisos on residia la família Domènech i Montaner, en un dels quals hi va viure l’arquitecte durant els primers anys de casat amb Maria Roura. Domènech va fer una façana amb un repertori eclèctic, amb grans coronaments i lleus elements lineals.

Estat de conservació: Bo amb modificacions


9. Obra: Casa Adela Domènech

Any: 1880
Localització: Passeig de Gràcia, 130

Descripció: Encàrrec de Maria Montaner d’un bloc de pisos de cinc plantes i planta baixa, de 10 metres d’amplada. Edifici de composició clàssica i decoració historicista, amb obertures dintellades de pedra.

Estat de conservació: Bo



10. Obra: Editorial Montaner i Simon

Any: 1880-1883
Localització: Aragó, 255

Descripció: L’editorial Montaner i Simon va ser fundada l’any 1861 per Ramon Montaner i Francesc Font i l’any 1879, conscients que el negoci anava creixent, van decidir aixecar una nova seu social, al carrer Aragó. Té una alçada corresponent a tres plantes. Tot i l’ús de materials evidentment industrials, l’estructura de l’edifici és la d’un palau amb impluvi central. La façana incorpora un seguit d’elements simbòlics que emfasitzen la modernitat industrial de l’editorial.

Estat de conservació: Bo



11. Projecte de reforma de la Confiteria del Liceu

Any: Entre 1876 o 1883
Localització: La Rambla, 65

Descripció: Projecte d'embelliment de la façana del local situat a La Rambla. El projecte consistia en l'aplicació d'ornaments a la façana de la planta baixa, alguns d'ells ceràmics i amb inscripcions que feien referència als productes que s'hi venien. Els aparadors havien de ser revestits amb marcs de fusta i entre les obertures dissenyà unes peces ornamentals de metall decorats i amb les inicials del propietari. La decoració presenta una influència mudèjar.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


12. Projecte de Mausoleu del General Lacy


Any: 1881

Localització: Parc de la Ciutadella

Descripció: Projecte per a la tomba del General Lacy, per al qual plantejà un gran escambell de tres esglaons on s'hi havia d'assentar una columna clàssica. Al capdemunt de la columna, i sobre un capitell d'ordre dòric, hi havia de reposar una escultura de cos sencer del general.

Estat de conservació: Projecte no realitzat



13. Obra: Casa Font i Torras

Any: 1881-1882
Localització: Sant Pere Mitjà, 4

Descripció: Encàrrec de Ramon Font, oncle de l’arquitecte. S’enderrocà l’antic edifici per construir un nou bloc d’habitatges compost per planta baixa, planta entresol i quatre plantes pis.

Estat de conservació: Exterior bo, interior desaparegut




14. Obra: Avantprojecte de Duana del Port de Barcelona

Any: 1883

Localització: Moll de Barcelona

Descripció: Avantprojecte de la nova duana del port, per la qual Domènech i Montaner proposà un edifici de grans dimensions en un terreny que s'havia de guanyar al mar, a la platja dels pescadors, i uniria així les dues bandes del port.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


15. Obra: Colmado Torra y Sans. Decoració interior

Any: 1883
Localització: Portaferrissa, 1


Descripció: Encàrrec de Francesc Robert Yarzábal per la decoració interior de l’establiment. La botiga comptà amb un complex treball de prestatgeries corregudes que envoltaven l’establiment, tallades amb elements iconogràfics de motius industrials que es combinaven amb vitralls i elements decoratius realitzats per l’empresa Saunell i Vilaró. L’establiment va desaparèixer amb l’obertura dels pòrtics de la Rambla l’any 1934 si bé la botiga feia anys que ja havia tancat.

Estat de conservació: No es conserva


16. Obra: Hotel Internacional

Any: 1887-1888
Localització: Passeig Colom (Moll de la fusta)

Descripció: L’Hotel Internacional de l’Exposició Universal de 1887 es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom. L’edifici fou construït en el temps rècord de 53 dies. Ocupava un solar de 5000 metres que es va guanyar al mar amb bigues de ferrocarril que el sustentaven. Amb quatre pisos i planta baixa (150 m. x 35 m.), l’hotel tenia capacitat per donar servei per a 2000 hostes, distribuïts en les 600 habitacions i 30 apartaments que disposava. L’obra comptà amb esgrafiats decoratius d’Alexandre de Riquer. Acabada l’Exposició, l’Hotel fou enderrocat.

Estat de conservació: No es conserva



17. Obra: Cafè Restaurant de l’Exposició

Any: 1887-1897
Localització: Parc de la Ciutadella

Descripció: El Cafè Restaurant de l’Expo-sició fou un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. L’edifici va ser plantejat com una construcció de reminiscències medievals però utilitzant el maó per a la seva realització. Presenta quatre torres que franquegen l’edifici, amb un remat de cresteria ceràmica i escuts d’influència germànica. La decoració de l’edifici no es va completar en la seva totalitat l’any 1888 però l’any 1891 l’Ajuntament li encomanà la represa. És per això que Domènech va instal·lar a la mateixa obra un taller de serralleria, un de metal·listeria, un de repussat i un de modelatge per fer les peces que faltaven. El taller es va convertir així en un autèntic centre d’experimentació i de recuperació d’antigues tècniques artesanes.


Estat de conservació: Deficient



18. Obra: Reforma de la Casa de la Ciutat

Any: 1888
Localització: Plaça Sant Jaume

Descripció: La Comissió Municipal que gestionava les obres de l’Exposició Universal de Barcelona va encarregar d’urgència a Lluís Domènech i Montaner la reforma de la Casa de la Ciutat en motiu de l’Exposició Universal de 1888.
La reforma va consistir en la construcció d’una nova escala monumental al primer pis i la redistribució de l’espai comprès entre el pati i el Saló de Cent. Domènech va voler recuperar també l’antiga galeria gòtica d’accés al saló amb l’enderroc dels murs que tapiaven els arcs. Pel que fa al Saló de Cent, va fer una reforma integral. La totalitat de l’obra, inclosa l’escala monumental, es va fer amb poc més de dos mesos treballant-hi nit i dia.

Estat de conservació: Gran part de les intervencions de Domènech han desaparegut


19. Obra: Reforma de la casa de pisos de Dolors Rabassa 

Any: 1888-1889
Localització: Trafalgar, 54 (antic carrer Méndez Núñez, 13)

Descripció: Reforma integral del bloc d’habitatges existents, obrint a la façana obertures, col·locant trencaaigües als balcons i reconvertint en habitatge la planta baixa, que fins aleshores havia estat un taller industrial.

Estat de conservació: Bo


20. Obra: Legalització d'estances de la Casa de Pedro de Sotolongo

Any: 1889-1990
Localització: Portal de l’Àngel, 36

Descripció: Projecte de legalització de 3 petites habitacions construïdes pel propietari i paralitzades pels tècnics municipals, situades al terrat de coberta d’un bloc d’habitatges.

Estat de conservació: Reformat


21. Obra: Palau Montaner

Any: 1889-1893
Localització: Mallorca, 278

Descripció: El Palau Montaner, propietat de l’editor Ramon Montaner i Vila es va començar a construir l’any 1889 sota la direcció i projecte de Josep Domènech i Estapà, però quan ja comptava amb tota l’estructura aixecada l’arquitecte va abandonar l’obra per desavinences amb el propietari. Ramon Montaner va encarregar aleshores l’acabament de l’edifici al seu nebot, Lluís Domènech i Montaner. Malgrat que no es marcà cap pressupost per cloure l’edifici, Domènech no va alterar l’estructura arquitectònica de vil·la palatina que havia donat el seu predecessor però sí decidí canviar la decoració prevista. A les façanes, Domènech va introduir elements ornamentals de majòlica policromada i de reflexos metàl·lics amb motius florals i nacionalistes i d’altres que fan referència a la impremta. Pel que fa a l’interior, Domènech va dissenyar un espectacular vestíbul amb una escalinata imperial amb tot d’elements medievals, zoomòrfics i florals. Al fons l’arquitecte hi disposa un conjunt de quatre cariàtides que donen hospitalitat al visitant oferint sal, aigua, vi i pa i al sostre, una immensa claraboia ornamental que il·lumina tot el hall. El palau està profusament decorat amb mosaics, escultures i fustes treballades d’artistes de renom com Eusebi Arnau, l’ebenista Gaspar Homar i el vitraller Antoni Rigalt.

Estat de conservació: Bo, amb modificacions


22. Obra: Casa Maria Montaner


Any: 1890-1891
Localització: Balmes, 63

Descripció: Fou encarregat per la seva mare, Maria Montaner. És una construcció de quatre plantes, dividia en diferents parts, d’acord amb els nivells de l’edifici i compta amb força presència d’elements de les arts decoratives. A la primera planta hi plasma un esgrafiat d’escuts heràldics d’estil germànic, que es van repetint fins a quatre vegades; en el segon pis, a cada banda del balcó central, Domènech presenta una escena medieval on una donzella toca l’arpa i el cavaller l’escolta, mentre que a la resta de plantes fa una sèrie de línies horitzontals esgrafiades que desemboquen a la part alta de la façana amb uns arcs cecs ogivals. Pel que fa a l’interior, la distribució és molt racional, amb llum natural per a totes les habitacions i força decoració floral.

Estat de conservació: Bo


23. Obra: Projecte de reforma de la façana de la Casa de Matilde Serrallés


Any: 1892
Localització: Fontanella, 9

Descripció: Matilde Serrallés encarrega el 1892 les obres de reforma de la casa, tant de la façana com del soterrani de la botiga.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


24. Obra: Reforma de la Casa de Matilde Serrallés


Any: 1892-1893
Localització: Fontanella, 9

Descripció: Domènech ideà un nou projecte de façana, atès que el projecte anterior no havia prosperat. El nou disseny partia de l'anterior però amb menor volumetria i espectacularitat. En aquesta reforma s'amplià el cinquè pis i es realitzaren canvis en les obertures de la façana posterior, eliminació de paraments, etc.


Estat de conservació: Enderrocat


25. Obra: Arranjament taller editorial E. Domènech i Cia (Casa Vídua Tolrà)

Any: 1892-1893
Localització: Consell de Cent, 295

Descripció: Projecte d’instal·lació d’un motor de gas i embarrats de transmissió dinàmica per al funcionament de la impremta Domènech a la part posterior de la planta baixa de l’edifici.

Estat de conservació: Enderrocat


26. Obra: Reforma de la Casa Capmany


Any: 1892-1893
Localització: Escudellers, 8

Descripció: Francesca Roura Carnesoltes, germana de Maria Roura (esposa de Lluís Domènech i Montaner), encarrega el 1892, la construcció d’unes dependències al terrat de la casa d’uns 43 m2, pel servei de la família. Més tard, el 1893, Ricard de Capmany torna a sol·licitar a Domènech la projecció d’un estudi amb coberta de vidre al terrat de la casa. Aquest estudi va ser enderrocat per incomplir la normativa de les ordenances municipals.

Estat de conservació: Enderrocat


27. Obra: Reforma del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Casa de l’Ardiaca)

Any: 1895-1902
Localització: Santa Llúcia, 1

Descripció: La casa de l’Ardiaca és un edifici del segle XII que ha anat patint remodelacions i diferents usos al llarg dels anys, convertint-se en un palauet gòtic i més tard, al segle XV, incorporant detalls renaixentistes. El 1870 esdevé la seu del Col·legi d’advocats, els quals encarreguen a Lluís Domènech i Montaner la decoració interior. La Vanguardia deia de l’obra que «la decoración rica y fastuosa que para el mismo dirigió hace pocos años el reputado arquitecto don Luis Doménech y Montaner; haciendo resaltar en sus muros los retratos de los colegiados que fueron decanos del Colegio, de los que se consideran como autoridades indiscutibles del Derecho catalán y de algún otro que fué magistrado del Tribunal Supremo de Justicia ó ministro de la Corona. En un testero del propio recinto figura también un busto de San Raimundo de Peñafort, obra del escultor señor Arnau, completando con varios detalles ornamentales el artístico conjunto del salón. De l’exterior, Domènech va dissenyar la bústia de marbre blanc amb els relleus d’una heura de set fulles, cinc orenetes, l’escut del Col·legi d’Advocats i una tortuga, elements al·legòrics a la Justícia segons la interpretació del mateix arquitecte. Aquesta decoració es realitzà el 1902.

Estat de conservació: Bo


28. Obra: Farmàcia Duran i España

Any: 1896
Localització: València, 278

Descripció: L’any 1896 l’apotecari Joan Duran i España va encomanar a Lluís Domènech la decoració interior d’una farmàcia a Barcelona, al carrer València. Domènech va fer un projecte basat en el funcionalisme de la simetria, amb un conjunt de prestatgeries que envoltaven l’establiment, tallades i decorades amb elements florals i zoomòrfics, típics del modernisme. Va idear també un fris superior policromat amb representacions de flors medicinals, i tingué cura del disseny de les làmpades de la botiga, amb representacions de serps.

Estat de conservació: Bo


29. Obra: Casa Thomas

Any: 1895-1898
Localització: Mallorca, 291

Descripció: L’edifici fou encarregat per l’editor Josep Thomas a Domènech i Montaner com a taller de fotogravat. Es va realitzar entre el 1895 i 1898. El projecte inicial contemplava un soterrani, on s’ubicaven els tallers, un entresol per a les oficines i una planta destinada a vivenda. A la seva façana es distingeix el nivell inferior, compost pel soterrani i l’entresol, per l’obertura d’un gran finestral d’arc molt rebaixat, protegit per vitralls policromats i reixa de ferro forjat, que deixa entrar gran quantitat de llum al soterrani. A cada costat de la façana hi trobem els accessos a l’edifici, el de l’esquerra corresponia al taller i el de la dreta a l’habitatge familiar. El 1912, Francesc Guàrdia i Vidal, gendre de Domènech i Montaner, va projectar una ampliació de l’edifici i va aixecar el volum de l’edifici amb tres plantes més.

Estat de conservació: Bo. Ampliat l'any 1912 per Francesc Guàrdia Vial


30. Obra: Làpida de la família Valls i Vicens

Any: 1895
Localització: Cementiri de Montjuïc - Via Santa Eulàlia, agrupació 3a, número 1

Descripció: A finals del segle XIX la família Valls i Vicens, molt vinculada al catalanisme polític barceloní, va encarregar a Lluís Domènech una làpida per al panteó familiar que tenien al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Domènech va idear una làpida de bronze emmarcada amb un arquejat d’influència àrab amb detalls florals d’on emergeix, a manera d’alt relleu, una gran creu gòtica decorada amb una branca de llorer que vol simbolitzar la glòria. L’obra va ser realitzada a la foneria barcelonina dels Masriera i Campins.

Estat de conservació: Bo



31. Obra: Ampliació de la Casa Nogueras

Any: 1900
Localització: Actual c/ Anníbal, 12 (antic c/ Anníbal, 16, cantonada c/ Margarit, 92)

Descripció: Reforma i ampliació d’un solar amb dos cóssos diferenciats, un amb l’ampliació d’un segon pis sobre l’habitatge existent de planta baixa i planta i l’altre amb la construcció d’un nou habitatge de planta baixa. El 1913 encara no s’havia construït la casa.

Estat de conservació: Modificat amb ampliacions posteriors



32. Obra: Casa Lamadrid

Any: 1902
Localització: Girona, 113

Descripció: La Casa Lamadrid és un edifici entre mitgeres projectat entre el 1902 i 1903 com a pisos de lloguer. És de les poques obres bastides en la tipologia de solar de l’eixample. Malgrat els inconvenients per a Domènech, presenta una façana amb gran càrrega ornamental on hi destaquen especialment els balcons individuals del pis principal, de planta semicircular, i la barana del terrat, amb un capcer presidit per un escut de referència gòtica. La façana és coronada per un singular acabament escultòric amb decoració vegetal i un escut d’estil gòtic que sembla un compendi del tradicional repertori decoratiu del seu autor.

Estat de conservació: Bo



33. Obra: Fonda Espanya

Any:1899-1903
Localització: Sant Pau, 9

Descripció: L’any 1901 Miquel Salvadó, propietari de la Fonda Espanya encarrega a Lluís Domènech i Montaner la reforma del seu establiment. Salvadó pretenia ampliar i modernitzar un establiment hoteler i Domènech va fer una reforma integral de l’edifici on no només fa la decoració modernista de l’establiment sinó que també modifica substancialment els límits dels espais existents, eliminant murs per deixar entrar la llum. De tota la reforma en destaquen tres sales. La Sala de tertúlies presidida per un relleu escultòric en forma de llar de foc modelat per Eusebi Arnau i esculpit per Alfons Juyol; el menjador del restaurant amb els seus arrambadors de mosaic que representen diferents elements heràldics i la Sala dels hostes o de les Sirenes que recrea el fons del mar amb la mà del pintor Ramon Casas. L’any 1903 es va reobrir l’establiment i un any després va ser guardonat com el millor establiment comercial del concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona.

Estat de conservació: Bo


34. Obra: Cobert de Francesca Morera

Any: 1902
Localització: Sant Antoni

Descripció: Encàrrec de Francesca Morera a Lluís Domènech i Montaner per l'elaboració dels plànols per a la construcció d'un cobert per a un terreny de la seva propietat al barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Estat de conservació: Desaparegut


35. Obra: Casa Lleó Morera   

Any: 1902
Localització: Passeig de Gràcia, 35  

Descripció: El propietari i metge Albert Lleó Morera va encarregar a Lluís Domènech bastir una mansió al xamfrà del passeig de Gràcia l’any 1902. L’arquitecte va projectar un edifici amb grans finestrals arquejats a la planta baixa i amb galeria partida per columnes a la resta de pisos. De la façana, el més destacable eren els detalls florals i les escultures d’Eusebi Arnau que representaven dues parelles de figures femenines sostenint unes jardineres, les quals emmarcaven l’entrada amb doble joc de columnes de marbre rosa. A l’alçada del primer pis, a banda i banda dels finestrals, a les dues façanes, hi havia dues parelles de figures femenines més, obra d’Eusebi Arnau, que exhibien els avenços del moment com el fonògraf, l’electricitat, el telèfon i la fotografia. La decoració interior de l’habitatge també va anar a càrrec de Lluís Domènech i va comptar amb l’execució de professionals de primera línia com els artesans Mario Maragliano i Lluís Bru en els mosaics, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Antoni Rigalt i Blanch en els vitralls i Gaspar Homar i Josep Pey en el mobiliari interior. L’edifici va aconseguir, l’any 1906, el primer premi d’Arquitectura atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.

Estat de conservació: Bo


36. Obra: Rehabilitació del Centre Excursionista de Catalunya

Any: 1903-1905
Localització: Paradís, 10-12

Descripció: L’any 1903 l’editor Ramon de Montaner va encarregar a Lluís Domènech la rehabilitació i adequació d’un antic casal gòtic del carrer Paradís de Barcelona on hi havia dues columnes romanes de l’antic temple d’August. El nou estatge havia de ser la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Domènech i Montaner no va fer una restauració arqueològica de l’edifici, sinó que el va refer totalment afegint-hi dos pisos nous al damunt, però hi va mantenir l’aspecte gotitzant, tot i que en realitat no es conservava al seu interior cap estança pròpiament gòtica, sinó algunes sales amb portes i finestres vagament renaixentistes. La missió encomanada a l’arquitecte, a més d’alçar els dos pisos, fou la de posar al descobert les tres columnes romanes deixant-les totalment visibles dins el mateix edifici i adaptar al seu voltant la planta principal per a ús del Centre Excursionista de Catalunya.

Estat de conservació: Bo


37. Obra: Monument al Dr. Robert

Any: 1904-1910
Localització: Plaça Tetuan, anteriorment a la Plaça Universitat

Descripció: L’any 1903 la Lliga Regionalista encomanà a Lluís Domènech i Montaner que dissenyés un monument dedicat al polític catalanista i metge Bartomeu Robert. Lluís Domènech idearà un conjunt monumental encapçalat per una escultura de cos sencer del Dr. Robert –al final es va fer només un bust- i acompanyat de personatges al·legòrics que representen la societat d’una banda i de l’altra la clínica, la ciència i la medicina. El gener de 1904 es va col·locar la primera pedra del monument però poc després Lluís Domènech abandonava la direcció de l’obra degut a les divergències polítiques amb alguns companys de la Lliga Regionalista. L’escultor Josep Llimona hagué de continuar en solitari el monument, que s’inaugurà a finals de 1910.

Estat de conservació: Bo


38. Obra: Palau de la Música

Any: 1905-1908
Localització: Sant Pere més Alt

Descripció: L’any 1904, Domènech va rebre l’encàrrec de l’Orfeó Català de fer una sala de concerts en un solar que van adquirir al carrer Sant Pere més Alt, a Barcelona. La primera pedra es va posar el 9 de febrer de 1905, però el projecte va haver de superar moltes dificultats, no només econòmiques, sinó també estructurals.
Domènech partia d’un espai irregular que feia xamfrà i va decidir aixecar tres façanes, les dues del xamfrà i una de nova, tocant amb una paret mitgera allargassada del lateral de l’edifici, per crear un element de simetria que donés una importància unitària a totes les bandes de la sala de concerts. Va revestir aquesta sala de vitralleria fins a convertir-se en l’equivalent a una caixa de vidre, a causa de l’absència de parets, aconseguint un gran efecte lumínic que es complementà amb la gran claraboia del sostre, en forma de cúpula invertida. A l’escenari del recinte, Domènech hi va projectar la representació d’una sèrie de muses de l’art que toquen diferents instruments musicals. Domènech fa esculpir a l’artista Eusebi Arnau unes figures volumètriques que sobresurten d’uns cossos plans fets per Mario Maragliano amb trencadís ceràmic. A la part superior del prosceni, Domènech hi va dissenyar una gran bocana feta per l’escultor Dídac Massana i Pau Gargallo. Hi va representar un salze de pedra, que simbolitza l’origen de l’Orfeó Català, amb un bust d’Anselm Clavé, i la música popular. A l’altra banda, hi va representar la música internacional, amb el classicisme i el romanticisme de Beethoven i uns núvols d’on surt la Cavalcada de les Valquíries de Wagner. La bocana va ser feta amb pedra tova de Roda i, durant la seva construcció va patir força impediments: d’una banda, les correccions que va anar introduint a poc a poc Domènech i, de l’altra, la destrucció fortuïta dels models, fet que va retardar l’acabament de l’obra. A la cantonada, hi situà també el gran conjunt escultòric de Miquel Blay, que representa la cançó popular catalana i la tradició musical, amb un Sant Jordi, com a patró de Catalunya, que sosté la senyera i una espasa i, a sota, el poble amb homes, dones i nens, pagesos i pescadors que envolten una jove que canta. El 15 de febrer de 1908 es va inaugurar l’edifici.

Estat de conservació: Bo


39. Obra: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Any: 1905-1910 (Sant Pau) i 1911-1930 (Santa Creu)
Localització: Sant Antoni Maria Claret, 167

Descripció: L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un encàrrec gràcies a l’amistat que Domènech mantenia amb el Dr. Bartomeu Robert. Domènech va esbossar un conjunt d’edificis en una superfície de tretze hectàrees corresponents a nou illes de l’eixample i va convertir la proposta en una autèntica ciutat jardí. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau compta amb una distribució tècnica eficaç. Un edifici principal amb els serveis d’administració i 27 edificis envoltats de grans jardins per fer més agradable l’estada dels malalts, aplegant els pavellons quirúrgics al voltant dels quiròfans i precedits pels d’ingressos i observació. A més a més, Lluís Domènech connecta tots els edificis entre ells amb galeries subterrànies per facilitar els trasllats i les tasques mèdiques. Tant l’estructura com la composició estilística del recinte hospitalari és semblant a la de l’Institut Pere Mata de Reus, obra vista combinada amb ceràmiques vidriades i completades amb elements esculturals de Pau Gargallo i Eusebi Arnau. Domènech també va comptar amb Francesc Labarta pels treballs pictòrics i Mario Maragliano pels mosaics. La primera fase de l’hospital va cloure l’any 1910 amb 10 pavellons construïts. L’any 1913 Lluís Domènech va rebre el Premi de l’Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l’any.

Estat de conservació: Bo


40. Obra: Projecte de Reforma urbanística de Barcelona. Via A, Via B i Via C

Any: 1905-1914

Localització: Casc antic Barcelona

Descripció: Projecte de reforma urbanística del cas antic de la ciutat que consistia en l'esponjament dels carrers, connexió de l'Eixample amb el mar i embelliment i monumentalització dels edificis de les vies principals. El projecte afectava els contorns de la Catedral, Santa Maria del Mar, la Boqueria i els carrerons dels seus voltants.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


41. Obra: Casa Antoni Murt i Esteve

Any: 1907
Localització: Escornalbou, 38

Descripció: Construcció de dos habitatges en planta baixa, entre mitgeres, amb pati posterior i tres patis de llum interiors.

Estat de conservació: Enderrocat


42. Obra: Casa Dídac Frau

Any: 1908
Localització: Carretera de Sagrera a Horta, actual Pg. Maragall

Descripció: Reforma i ampliació d’habitatge existent amb pati davanter i posterior. Domènech projectà un pis en planta primera. Tenia dos patis interiors de ventilació.

Estat de conservació: Enderrocat



43. Obra: Sala del Col·legi d'Advocats al Palau de Justícia de Barcelona

Any: 1908
Localització: Passeig Lluís Companys, 14-16


Descripció: Projecte decoratiu de la Sala d'Advocats en què Domènech projectà una llar de foc monumental amb un fris ceràmic d'Eusebi Arnau. L'estança està envoltada per arrambadors treballats amb marqueteria de Gaspar Homar.

Estat de conservació: Bo


44. Obra: Casa Fuster Fabra

Any: 1908-1911
Localització: Pg. De Gràcia, 132

Descripció: El 1908 l’empresari, polític i mecenes barceloní Marià Fuster i Fuster va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’un luxós edifici com a obsequi per a la seva esposa, Consol Fabra Puig. Amb aquest propòsit Domènech va projectar una monumental construcció que constava de soterranis, planta baixa, principal, tres pisos, golfes i terrat, a tres vents, destacant el xamfrà amb una torreta circular. La façana principal estava composta per tres panys de paret de mur separat per columnes i unides per arquejats que donaven llum a l’interior. Tots els materials que recobreixen l’edifici són de gran qualitat: marbre blanc, pedra de Montjuïc gris i blanca i, en la mansarda, ceràmica blava. Aquesta acurada combinació de materials atorgà un valor afegit d’unitat visual a tot el conjunt. Pel que fa a l’interior de l’edifici, Domènech va recrear un joc visual i cromàtic dels espais mitjançant innumerables columnes, diferents tipus d’arcs i altres elements arquitectònics.

Estat de conservació: Bo


45. Obra: Cambra de comerç de Barcelona

Any: 1909-1911
Localització: Passeig d'Isabel II, 1

Descripció: Projecte decoratiu del saló dels Vaixells i la sala Lucrècia que constà en l'entapissat de les parets amb domassos, la col·locació de bancs cantoners de caoba treballats, el disseny de marcs d'or per a les portes de l'estança i amb la incorporació d'altres elements decoratius, com les làmpades aranya, escultures de Damià Campeny, obra pictòrica de Joan Brull, etc.

Estat de conservació: Bo


46. Obra: Casa Joan Busquets

Any: 1906 . any obtenció permís d'obres 1913
Localització: Pinar del Rio, 60

Descripció: Projecte d'habitatge per al botiguer barceloní Joan Busquets. L'edificació era entre mitgeres, de planta baixa, amb una façana molt senzilla i coberta a dues aigües.

Estat de conservació: Desaparegut


47. Obra: Monument a Joan Maragall 

Any: 1913
Localització: Parc de la Ciutadella

Descripció: Per encàrrec de la Comissió organitzadora dels Jocs Florals, Lluís Domènech i Montaner va dissenyar un monument dedicat a Joan Maragall per instal·lar-lo al Parc de la Ciutadella. Domènech va projectar una columna de pedra amb capitell jònic i fust clàssic. A la part superior l’arquitecte hi fa cisellar la inscripció «J. Maragall 1860-1911» i a la part baixa hi representa unes joves ballant una sardana, fent referència al conegut poema de Maragall. El monument es corona amb un bust de marbre blanc del poeta, obra de Josep Llimona. Va ser inaugurat el maig de 1913 durant la festa dels Jocs Florals.

Estat de conservació: Bo


48. Obra: Projecte d'urbanització per a l'Exposició d'Indústries Elèctriques

Any: 1913
Localització: Vessant est de la muntanya de Montjuïc

Descripció: Projecte per a l'Exposició de les Indústries Elèctriques promoguda per l'Ajuntament de Barcelona, que consistia en una gran plaça circular, franquejada per una construcció porxada, al centre de la qual s'hi ubicaria una gran columna sobre una base en forma de creu grega, amb fust estriat i capitell d'ordre corinti. La columna havia d'ésser coronada per una figura alada que havia de sostenir un penó.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


49. Projecte de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona

Any: 1914
Localització: Banys Nous, 9

Descripció: Projecte per a la construcció d'un nou edifici per a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Domènech projectà un edifici amb una façana monumental a tres nivells d'alçada, cadascun dels quals presentava treballs decoratius diferenciats. La planta baixa amb un treball escultòric d'influència egípcia, el primer pis amb una lògia sostinguda per quatre columnes clàssiques i el tercer pis d'estil renaixentista. L'edifici havia de contenir una biblioteca, la sala de juntes, el despatx, la secretaria, una escala imperial i la sala d'actes, l'espai més noble de l'edifici.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


C) BILBAO

50. Projecte de panteó per al baró de Satrústegui

Any: Desconegut
Localització: Desconeguda

Descripció: Projecte per a un panteó per a la família Satrústegui. El disseny del panteó és allargat amb esglaons per banda i una gran creu molt semblant a les creus d'orfebreria gòtiques, amb obertures, cresteries i ornamentacions vegetals.

Estat de conservació: Projecte no realitzat



D) CANET DE MAR

51. Obra: Reforma del Teatro Principal

Any: 1883
Localització: Ample, 6

Descripció: La reforma d’una sala de ball per a convertir-la en teatre fou un encàrrec de la família Bosch Martí. L’obra consistia en la construcció d’un escenari, la instal·lació de cadiram i certs elements ambientals d’inspiració medieval, però Domènech va acabar dissenyant fins el més petit detall. Les cròniques diuen que «...els fusters aixequen amb tota pressa un bonic escenari seguint les inspiracions de l’arquitecte qui a la vegada, prenent la cosa amb empenyo y per estalviar despeses, ell mateix dibuixa y pinta les decoracions».

Estat de conservació: Desaparegut


52. Obra: Ateneu de Canet de Mar

Any: 1884-1885
Localització: Ample, 4 / Riera Sant Domènec, 2

Descripció: Edifici primerenc de Lluís Domènech i Montaner. L’obra fou encarregada per Mariana Bosch Martí com a seu de la societat Ateneo de Canet de Mar, fundada l’any 1883. Domènech presenta una composició simètrica d’un cos central amb frontó clàssic que uneix les dues façanes de l’edifici amb una torre circular i una barana correguda. La façana compta amb una gran rosassa que dóna llum a l’interior de l’edifici i diferents estucs decoratius que fan al·lusió a l’Atlàntida de Verdaguer. És interessant destacar els treballs de ferro de l’immoble i concretament els elements zoomòrfics i heràldics que caracteritzen les obres de Domènech i Montaner.

Estat de conservació: Exterior: bo. Interior: reformat


53. Obra: Làpida funerària de Lluís Domènech i Roura

Any: 1887
Localització: Cementiri Municipal

Descripció: L’any 1887 va morir el fill petit de Lluís Domènech i Maria Roura, Lluís Domènech i Roura. Lluïset havia nascut a Canet i, quan morí, el matrimoni va decidir enterrar-lo en un nínxol que tenien al cementiri del poble. Domènech dissenya una làpida de marbre blanc, de gran senzillesa, on hi posa una creu de malta i, amb unes lletres d’estil gòtic, molt típiques en les obres de Domènech i Montaner, hi repuja el nom del difunt i les dates de naixença i mort.

Estat de conservació: Bo



54. Obra: Casa Roura

Any: 1889 (projecte) 1891-1892 (execució)
Localització: Riera Sant Domènec, 1

Descripció: El comerciant barceloní Jacint Capmany i la seva esposa Francesca Roura, cunyats de Lluís Domènech, van encarregar a l’arquitecte una casa d’estiueig l’any 1889, però l’edifici no es va bastir fins al 1891. La casa sorprèn per la puresa de materials: totxana, ceràmica vidriada i elements de ferro, formes coup de fouet i icones florals. L’edifici es planteja a quatre vents i es completa amb una fantasiosa torre circular de gran diàmetre, engaltada a la planta rectangular de la casa. La torre fa funcions de mirador i compta amb una interessant coberta cònica de teula vidriada policromada en forma d’escata, similar a la Torre de l’Homenatge del Cafè-Restaurant dels Tres Dragons. La ceràmica és obra de Josep Ros i Pau Pujol. De l’interior en destaca la decoració i els excel·lents paviments d’inspiració clàssica.

Estat de conservació: Exterior: Bo. Interior: Bo



55. Obra: Projecte de la façana de l'església parroquial de Canet de Mar


Any: 1897
Localització: Plaça de l'Església, s/n

Descripció: Projecte d'embelliment i reforma de la façana de l'església parroquial.

Estat de conservació: Projecte no realitzat. Els plànols del projecte, que estaven exposats a l'església, van desaparèixer en l'incendi de la parròquia durant la Guerra Civil.


56. Obra:  Castell de Santa Florentina

Any: 1898-1914
Localització: Riera Doctor Marià Serra, s/n

Descripció: Ramon Montaner, propietari de la Casa Forta de Canet, va encarregar al seu nebot Lluís Domènech i Montaner la restauració i ampliació de l’immoble amb peces originals gòtiques. L’editor barceloní havia anat adquirint edificis antics amb la idea d’extreure’n les pedres preuades i poder-les incorporar al casal dels seus avantpassats. Les obres d’ampliació de la casa forta van començar amb la construcció del pati interior amb peces del Cenobi de Tallat mentre Domènech va portar peces d’altres indrets, principalment de les terres de Lleida i d’alguns palaus gòtics de Barcelona. Es van col·locar gran quantitat d’escultures, vitralls, enteixinats policromats i mobiliari antic que van anar adquirint per dotar el castell d’una imatge ben medieval on res desentonés. A banda de la genialitat arquitectònica de Domènech, també es comptà amb l’aportació d’escultors modernistes consagrats, dels quals cal destacar Antoni Samarra i Tugues, Carles Flotats i Galtés i Dídac Massana.

Estat de conservació: Bo


57. Obra: Fàbrica Jover, Serra i Cia.

Any: 1899-1900
Localització: Riera del Pinar, 12

Descripció: Fou un encàrrec dels germans Isidre i Tomàs Jover Sellarès i Francesc Xavier Serra i Font, propietaris de la raó tèxtil Jover Serra i Cia. Lluís Domènech va projectar una nau industrial senzilla però funcional, de més de 50 metres de fons per 15 d’amplada i amb grans finestrals per aprofitar les hores de llum. Projecta la construcció amb quatre entrades per facilitar la circulació de les mercaderies. Pel que fa a l’exterior, Domènech plantejà senzills esgrafiats, elements ceràmics que vorejaven les finestres i dos medallons decorats amb ceràmica de trencadís amb les inicials dels cognoms dels propietaris, J i S. Malgrat la seva excepcionalitat tipològica -va ser l’única fàbrica tèxtil que realitzà l’arquitecte- la nau va ser enderrocada als anys 60.
L’any 1909 l’arquitecte va rebre l’encàrrec d’ampliar el recinte amb la construcció d’un magatzem i d’un edifici vapor, amb la col·laboració del seu fill Pere.


Estat de conservació: Dolent i modificat



58. Obra: Magatzem i despatxos Fàbrica Jover, Serra i Cia.


Any: 1909-1910
Localització: Riera del Pinar, 12

Descripció: Encàrrec de la Fàbrica Jover, Serra i Cia. per a la construcció d'un nou magatzem per a l'empresa, que havia d'acollir també els despatxos de la fàbrica. Domènech i Montaner projectà un edifici monumental de maó vist, elegant, d'aire anglès, amb finestrals dentats, grans i elevats. L'interior del magatzem era un espai polivalent de grans dimensions il·luminat per la llum de la gran claraboia central.


59. Obra: Vapor Jover, Serra i Cia.

Any: 1909-1910
Localització: Riera del Pinar, 12

Descripció: Al mateix temps que Domènech va construir el magatzem de la Fàbrica Jover, Serra i Cia., també va projectar un edifici destinat al vapor que havia d'accionar la maquinària del centre. Domènech va alçar un edifici a quatre vents dividit interiorment per dues estances: una destinada a manyeria i l'altra a la màquina de vapor de cilindre horitzontal.

Estat de conservació: Modificat


60. Projecte de restauració de les torres de guaita de Canet de Mar

Any:1907-1910
Localització: Plaça Macià i Riera de la Torre

Descripció: Encàrrec de l'Ajuntament de Canet de Mar per al projecte de restauració de les torres de guaita que encara es conservaven al municipi.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


61. Obra: Creu de Pedracastell

Any: 1902
Localització: Camí de la Creu

Descripció: La Creu de Canet es va consagrar el 4 de maig de 1902. Es va projectar sobre una base hexagonal de més d’un metre de gruix, de la qual sortia la pilastra de la creu de 8 metres d’alçada, de forma quadrada i amb cantoneres arrodonides. A mig nervi, Domènech hi va dissenyar un primer element lobulat on, en una banda, hi constava l’any 1901, com a data de l’obra i a l’altra, l’escut de Canet de Mar representat amb un ca rampant banyant-se en les aigües del mar, amb una senyera al fons. Al travesser, Domènech va posar dins d’un rosetó circular les inicials JHS escortades per quatre elements florals que representen els quatre evangelistes, mentre que als extrems dels braços hi dissenya tres peces lobulades que són rematades amb tres flors que simbolitzaven la Santíssima Trinitat.

Estat de conservació: Enderrocada. Va caure l’any 1926


62. Obra: Cripta de Santa Florentina

Any: 1901-1907
Localització: Afores. Riera Doctor Marià Serra, s/n
Castell de Santa Florentina

Descripció: L’any 1905 Ramon de Montaner va iniciar al subsòl del Castell de Santa Florentina una cripta al més pur estil modernista per traslladar-hi la seva difunta esposa, Florentina Malattó. El recinte funerari va ser projectat per Domènech i la construcció va anar a càrrec del taller de Dídac Massana utilitzant pedra de Girona. La cripta del Castell té planta asimètrica, on la tomba de l’esposa de Ramon Montaner ocupa l’espai absidal, sota mateix de la capella de santa Úrsula. La cripta es sosté amb les típiques columnes domenechianes, de marbre i jaspi, amb una successió geomètrica de grans flors i escenes de la vida de Jesús, des del seu naixement fins a la seva mort. Aquests capitells van ser realitzats per Dídac Massana i també provenen del taller d’aquest artista els arquejats lobulats i les llàgrimes florals i zoomòrfiques que surten d’aquestes columnes. Al centre de la cripta, Domènech hi situa una imatge jacent de Florentina Malattó, modelada per Miquel Blay, de mida real i amb un realisme plenament afrancesat. L’espai es completà l’any 1910 amb un fris ceràmic dibuixat per Josep Triadó, amb escenes simbòliques de la festa de les Verges.

Estat de conservació: Bo

63. Obra: Reforma de la Masia Rocosa

Any: 1904-1906
Localització: Riera Gavarra

Descripció: L’arquitecte treballava a l’habitació central del primer pis, mentre que la resta d’estances i les golfes es dedicaven a la vida familiar. L’any 1905, tenint en compte que encara gaudia de l’excedència de l’Escola d’Arquitectura per la seva condició de diputat, va decidir rehabilitar la masia Rocosa per adaptar-la a les noves necessitats familiars. Domènech es queixava sovint de la destrucció del patrimoni antic de Canet de Mar i fins i tot, a mitjans anys 10, es va personar com un dels defensors de la conservació de les torres de guaita de Canet, fent valer la seva influència com a membre de l’Acadèmia de Belles Artes de San Fernando de Madrid. És per això que, a l’hora de rehabilitar la masia Domènech va ser molt curós i va respectar tots els elements originals de la construcció com els festejadors, l’espiell i les llindes de pedra però hi va integrar també elements modernistes ben combinats i arrambadors ceràmics que li havien servit de models per algunes de les seves obres.

Estat de conservació: Bo


64. Obra: Creu de terme del Castell de Santa Florentina

Any: 1908
Localització: Afores. Riera Doctor Marià Serra, s/n
Castell de Santa Florentina

Descripció: L’any 1908 Ramon Montaner havia eixamplat les seves propietats de Canet amb la incorporació de les terres i les masies de la zona, Catà, Barnoia i Giol, que sumades a les terres del Mas Simon i les de l’Aubó s’havia convertit en el propietari de tots els masos que hi havia al voltant del Castell. Montaner va encarregar a Domènech que li dissenyés un pedró per marcar l’inici de les seves propietats i Domènech va proposar fer una creu de terme, de trets gòtics, que va ser esculpida per Carles Flotats Galtés amb pedra de Girona. Coronava l’escultura un sant crist, poc definit, i als extrems dels braços de la creu hi havia les figures de la Mare de Déu i Sant Joan Baptista. Per tal de poder tenir l’obra a punt en motiu de la visita d’Alfons XIII al Castell, Flotats va enllestir l’obra en només vuit dies. La Creu fou parcialment derruïda durant la Guerra Civil.

Estat de conservació: Enderrocada. Únicament es conserva el basament escultòric


65. Obra: Panteó Domènech Roura

Any: 1910
Localització: Sant Marc, s/n - Cementiri Municipal

Descripció: L’any 1910, Ricard de Capmany, gendre de Ramon Montaner, va encarregar a Lluís Domènech i Montaner un panteó per la família Capmany. L’arquitecte va fer un projecte obert, senzill i centrant-se en un sol element, un camafeu de marbre blanc amb un sant Crist envoltat d’un marc floral, obra de Josep Llimona. L’arquitecte va encarregar el treball a Llimona, ja que en aquells moments era l’escultor modernista de més prestigi i amb qui havia treballat en el projecte de l’Àngel del cementiri de Comillas, entre d’altres. Malgrat que aquell panteó anava destinat a la família Capmany, l’any 1919, amb la mort accidental de Ricard Domènech, fill de Domènech i Montaner, Ricard de Capmany, per la seva condició de padrí del difunt, va oferir a l’arquitecte el panteó de Canet per enterrar el seu fillol. La voluntat de l’arquitecte fou també la de ser enterrat a Canet, però en el moment de la seva mort, l’any 1923, no es va poder complir degut a l’ambient propiciat pel directori de Primo de Rivera.

Estat de conservació: Regular. El camafeu de Llimona fou malmès el 1936


66. Obra: Panteó de Josep Montaner Vila

Any: 1910
Localització: Sant Marc, s/n - Cementiri Municipal

Descripció: El 1910 l’editor Ramon Montaner i Vila va comprar una parcel·la de la part nova del cementiri de Canet per fer-hi un panteó per al seu difunt germà, Josep Montaner i Vila, altrament dit l’oncle Pepet. El panteó, projectat per Domènech, restà inacabat. Es tracta d’una peça de planta quadrada, amb un sòcol de mig metre, que és acabat amb dos nivells de carreus rematats amb uns senzills pedrons que pretenen delimitar l’espai funerari.

Estat de conservació: Bo


67. Obra: Panteó Font Montaner

Any: 1912
Localització: Sant Marc, s/n - Cementiri Municipal

Descripció: El navilier Ramon Font Torres, casat amb Isabel Montaner Vila, tia de Lluís Domènech i Montaner, va encarregar a l’arquitecte un panteó familiar al cementiri de Canet. Inicialment, Domènech va plantejar una obra d’estil gòtic amb un gran pinacle central, però al final, el panteó va emprendre traçats romànics i es va substituir el pinacle per una teulada rematada amb una cúpula recoberta amb ceràmica de trencadís típicament modernista, amb motius vegetals grocs, blaus i blancs. La porta d’entrada té un arc de mig punt amb una arquivolta que està suportada per dues columnes adossades amb capitells de motius florals. A les quatre cantonades de l’edifici hi col·locà escultures de Pau Gargallo, de grans dimensions, que representen sant Joan, sant Marc, sant Lluc i sant Mateu. De l’interior del panteó, calen destacar els mosaics modernistes que representen el tetramorf i el sostre de la cúpula, decorat amb pintures que simbolitzen la llum de la divinitat.

Estat de conservació: Bo


68. Projecte de l'altar de la Puríssima

Any: 1914
Localització: Plaça de l'Església, s/n

Descripció: Projecte d'altar modernista de grans dimensions, sustentat per capitells florals i motius vegetals que havia de tenir les escultures de la Verge, Sant Joaquim i Santa Anna, santa Llúcia, sant Lluís Gonçaga i santa Agnès. A partir de l'esbós de Domènech i Montaner, l'escultor Eusebi Arnau en va fer la maqueta en guix.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


69. Projecte de plaça i passeig de la Mare de Déu de la Misericòrdia

Any: 1913-1914
Localització: Passeig de la Misericòrdia, s/n

Descripció: Projecte d'urbanització d'una avinguda amb dues vies principals paral·leles, amb voreres i tres places al centre.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


70. Projecte de sepulcre de Ramon Montaner i Vila

Any: Es desconeix. Entre 1909 i 1923
Localització: Afores. Riera Dr. Marià Serra, s/n - Castell de Santa Florentina

Descripció: Projecte de sepulcre per a Ramon de Montaner i Vila, que havia de ser construït a la cripta del Castell de Santa Florentina.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


71. Projecte Casa Domènech

Any: Anterior a 1918
Localització: Buscarons, 3

Descripció: Projecte inicial de reforma de la casa de Lluís Domènech i Montaner. En aquest projecte només es contemplava la rehabilitació i disseny d'una nova façana en una de les dues antigues cases que finalment s'annexionarien per a la reforma definitiva de la Casa Domènech.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


72. Obra: Casa Domènech

Any: 1918-1919
Localització: Xamfrà Rieres Gavarra i Buscarons

Descripció: És la darrera obra modernista projectada i realitzada per Domènech i amb la col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. La casa va ser reformada entre 1918 i 1919 com a residència familiar. Domènech ideà una nova façana a la riera Buscarons, amb tres obertures de pedra treballada i una gran balustrada. Resol el xamfrà amb la incorporació d’una tribuna, amb elements florals i zoomòrfics al primer pis, que dóna un aire elegant a l’edifici. A l’interior de la casa hi incorpora les proves de guix d’algunes obres escultòriques dels seus edificis.

Estat de conservació: Exterior: bo. Interior: modificat







E) COMILLAS

73. Obra: Seminari Pontifíci

Any: 1889-1896 / 1892
Localització: Passeig Manuel Noriega, 13

Descripció: L’any 1889 Lluís Domènech va rebre l’encàrrec de continuar les obres del Seminari de Comillas, promogut pel marquès de Comillas. Es tractava d’acabar la decoració interior de l’edifici i realçar les estances més nobles, si bé Domènech va acabar resolent problemes estructurals i substituint murs sencers per columnes per donar llum a l’edifici. Domènech s’encarregà d’acabar el vestíbul d’entrada, la biblioteca, l’escala principal i el paranimf. També va acabar la decoració de l’església del seminari, revestint l’exterior amb ceràmica de reflex metàl·lic amb representacions dels quatre evangelistes i l’interior amb escenes pictòriques d’Eduard Masllorens, Josep Maria Tamburini, Joan Llimona i paviments de Maragliano. La porta d’entrada a l’església, feta amb llautó repujat, és de Valeri Tiestos i s’emmarca en un gran dintell escultòric obra d’Eusebi Arnau, que també és autor del modelatge de la porta de les Virtuts, que dóna entrada al seminari. Lluís Domènech i Montaner també va reformar la portalada d’accés a la Universitat Pontifícia de Comillas amb ceràmica de reflex metàl·lic, emmarcada amb detalls d’obra vista. Al centre hi va posar un gran escut, obra d’Eusebi Arnau, que és custodiat per dos nens patges amb vestits medievals i el monograma jesuític de JHS.

Estat de conservació: Bo


74. Obra: Fuente de los Tres Caños

Any: 1899
Localització: Plaça de Joaquin del Piélago

Descripció: Va ser un encàrrec per homenatjar Joaquín del Piélago (1850-1890), que havia estat director gerent de la companyia Trasanlàntica i havia portat la conducció i distribució pública de l’aigua a Comillas, davant l’escassetat que hi havia. Domènech ideà, sobre una base ortogonal, una columna de pedra coronada per una creu, símbol de la vida eterna. La columna és custodiada per tres columnes més baixes amb àngels resant que fan funció de capitell i donen peu als tres brocs de la font, inscrits en tres piques circulars separades entre elles per tres caps de cavallers.

Estat de conservació: Bo



75. Obra: Reforma del Cementiri de San Cristóbal

Any: 1893-1896
Localització: Cementiri Municipal, Passeig Manuel Noriega, s/n

Descripció: L’any 1893 Lluís Domènech iniciarà el projecte de reforma i ampliació del cementiri de Comillas, que es trobava al voltant de les runes de la primera església de la població.
En comptes d’enderrocar-ho Domènech mantindrà les parets de la primitiva església, a manera de monument i el realça amb una gran figura d’un àngel custodi, de marbre blanc, obra de Josep Llimona. Domènech tancarà el recinte amb un mur asimètric, a causa del pendent del cim, rematat per pinacles i creus i amb una porta d’entrada amb pòrtic a dues aigües amb quatre columnes engaltades i amb una reixa de ferro decorada amb flors d’escardot.

Estat de conservació: Bo


76. Obra: Panteó de la família Piélago

Any: 1898-1901
Localització: Cementiri Municipal, Passeig Manuel Noriega, s/n

Descripció: Claudio López, marquès de Comillas va encarregar a Domènech i Montaner la realització de la tomba panteó per al seu cunyat ja traspassat, al cementiri de Comillas. Domènech esbossa un monument funerari amb una làpida de marbre blanc d’on surt una gran onada que es personalitza amb el coup de fouet modernista i entronitza una figura d’un àngel de línies suaus, que alça la mà al cel. El panteó és rematat amb una creu de bronze feta al taller Masriera i Campins, d’aires gòtics, amb dues serps enroscades que simbolitzen la vida eterna.

Estat de conservació: Bo


77. Obra: Làpida de la cripta de la Capella Panteó dels Marquesos

Any: 1892
Localització: Cementiri Municipal, Passeig Manuel Noriega

Descripció: El segon marquès de Comillas, Claudio López Bru va encarregar a Lluís Domènech i Montaner una làpida funerària per segellar l’entrada a la cripta de la Capella Panteó de la família López, a la població de Comillas.
Lluís Domènech va dissenyar una llosa de grans dimensions on va reproduir l’escut heràldic del marquès de Comillas, que se sustenta sobre una àncora i al seu voltant hi ha la llegenda «Sepultura del primer marqués de Comillas Antonio Lopez y su familia» amb tipografia gòtica, típica domenechiana. La làpida està feta en altrelleu i es va modelar i realitzar en fosa de bronze al taller Masriera de Barcelona el juliol de 1892.

Estat de conservació: Bo



78. Obra: Monument al Marquès de Comillas

Any: 1892
Localització: Passeig Manuel Noriega, 13

Descripció: L’ascens econòmic i social de l’indià i navilier Antonio López i López havia estat imparable des de la seva tornada de Cuba i a partir d’aquest moment la vila de Comillas va homenatjar la figura del marquès aixecant, l’any 1892, un monument a la seva memòria, sufragat pel municipi.
L’any 1885 s’encarregà el monument a Cristóbal Cascante però amb la seva mort, el 1889 es traspassa el projecte a Lluís Domènech i Montaner qui l’executà, respectant part de l’esbós original. El monument al Marquès de Comillas s’erigeix amb un original pedestal en forma de proa de vaixell i la columna sobre la qual s’alça l’estàtua del marquès. Hi sovintegen4 els temes marítims i destacaven les estàtues de bronze, amb les al·legories de les Antilles i Filipines. Aquestes peces, obra de l’escultor Arturo Mélida, van desaparèixer, juntament amb l’estàtua del marquès, durant la guerra civil espanyola.


Estat de conservació: Regular. Hi manquen les escultures originals




F) L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

79. Obra: Celler Cooperatiu

Any: 1912-1913
Localització: Avda. Josep M. Rendé, 5

Descripció: Als anys 10 Lluís Domènech realitzava anades periòdiques juntament amb Eduard Toda i Pau Font de Rubinat per estudiar les restes del Monestir de Poblet, la Tarragona Romana i el baptisteri de Constantí. Com que Font de Rubinat tenia una germana a l’Espluga de Francolí hi feien cap després d’estar hores i hores estudiant les restes de Poblet. En aquestes anades a l’Espluga, Domènech va conèixer Josep M. Rendé, un dels promotors del cooperativisme agrari a la Conca de Barberà i aquest li plantejà el projecte de fer un edifici per a donar servei a la cooperativa agrícola a l’Espluga. Domènech acceptà l’encàrrec i plantejà dues naus simètriques amb una estructura d’arquejats interiors d’obra vista que donen gran amplitud al recinte. Àngel Guimera li dedicà el sobrenom de «la Catedral del Vi».


Estat de conservació: Bo.


G) FOGARS DE MONCLÚS

80. Obra: Hotel de Santa Fe del Montseny

Any: 1912-1914
Localització: Carretera de Sant Celoni a Santa Fe, Km. 21 (BV 5114)

Descripció: Fou encarregat per Ramon de Montaner a Lluís Domènech l’any 1910 però en realitat qui ho va dirigir i acabar va ser el seu fill Pere Domènech i Roura (1912-1914). Es tractava de fer un hotel perquè la burgesia barcelonina anés a estiuejar a la Vall de Santa Fe. La construcció es va fer al costat de l’antiga ermita de Santa Fe i es va donar un aire de fortificació gòtica, de gran similitud a la part nova del Castell de Santa Florentina, que es va completar també en aquell moment. A l’interior, podem veure una maqueta de guix de dos palafreners que custodien una llar de foc, l’original de la qual podem veure al pati del Castell de Santa Florentina i que rememora la visita del Rei Alfons XIII, l’any 1908.

Estat de conservació: Bo.





H) LLEIDA


81. Obra: Reforma Casa Macià


Any: 1907
Localització: Carrer Canonge Martínez, 3-5

Descripció: Francesc Macià va ser cunyat de Pau Font de Rubinat, atès que les dones eren de la família Lamarca. I a través de Pau Font, Francesc Macià encarregà a Lluís Domènech i Montaner el mobiliari i decoració de la mansió familiar que tenien a la ciutat de Lleida. Només s’ha conservat la llar de foc, esculpida per Eusebi Arnau en pedra i combinada amb ceràmica vidriada de tons florals blaus, les portes vidrieres de la sala de rebuda amb sortida al jardí i l'enteixinat. Aquests elements foren cedits per la família l’any 1977 i avui es troben al MNAC. 

Estat de conservació: Enderrocat. La llar de foc i les vidrieres es conserven al MNAC i l'enteixinat en una de les estances de la Regidoria d'Economia i Hisenda de la Paeria de Lleida.


I) OLOT

82. Obra: Casa Solà Morales

Any: 1913-1916
Localització: Pg. d’en Blay, 38-40

Descripció: Joaquim Solà Morales, catalanista i descendent d’una antiga nissaga de carlins d’Olot va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació de la façana d’una casa de 1781 i l’annexió d’una altra contínua. Domènech i Montaner va voler conservar part de l’estructura barroca de l’edifici amb les obertures primitives dels pisos superiors i va fer grans balconades, la tribuna, els enreixats, la llotja superior de dotze columnes i la sotateulada amb la barbacana que contenen rajoles d’Antoni Gallissà, realitzades a la fàbrica Pujol i Bausis. Domènech també va reformar l’entrada de la casa, amb l’obertura de portals amples per als carruatges i per acabar l’obra va respectar i restaurar l’esgrafiat barroc existent, que havia fet el mestre italià Francesc Baril·li a finals de segle XVIII. La construcció es rematà amb dues figures femenines, a manera de cariàtide sortint de les dues columnes que subjecten el llarg balcó. Ambdues escultures són obra d’Eusebi Arnau i contenen trets molts similars a les que l’escultor també va fer per la casa Lleó Morera.

Estat de conservació: Bo.




J) PALMA DE MALLORCA


83. Obra: Gran Hotel

Any: 1901-1903
Localització: Plaça Weyler, 3/ Carrer Pueyo

Descripció: El Grand Hotel de Palma es va projectar com un hotel de luxe. Es va començar a contruir l’any 1901, com un edifici de cinc plantes, en un xamfrà del centre de la ciutat, amb una planta baixa porticada que aportava llum al vestíbul, als salons i al restaurant de l’hotel. Disposava de 150 llits i 10 suites. L’edifici comptava amb totes les novetats de l’època, com l’ascensor, calefacció a vapor i electricitat. L’obra fou dirigida per l’arquitecte Jaume Alsina i també hi van intervenir Jujol i Eusebi Arnau, que fou autor de l’escut que encara es pot veure a la part superior de l’edifici. El soterrani es destinava a les dependències del servei i dormitori del personal. L’edifici està decorat amb elements vegetals i zoomòrfics en els arcs, capitells, motllures i finestrals i es remata amb ceràmiques policromades d’influència hispanoàrab amb reflexos metàl·lics L’hotel va ser inaugurat el febrer de 1903 i fou considerat el millor establiment de l’Estat durant anys.

Estat de conservació: Bo




K) REUS

84. Obra: Institut Pere Mata

Any: 1898-1912
Localització: Carretera de l’Institut Pere Mata, s/n

Descripció: L’any 1897, Domènech va projectar les obres de l’Institut Pere Mata de Reus (1897-1912) que portà a terme per iniciativa del Dr. Emili Briansó Planes, el bibliòfil Pau Font de Rubinat i d’altres burgesos de Reus. Domènech va impulsar un hospital psiquiàtric als afores de Reus, en un ampli domini d’unes 20 hectàrees. L’Institut Pere Mata va comptar inicialment amb sis pavellons d’obra vista, on els malalts mentals es distribuïen d’acord amb les condicions de sexe, malaltia i categoria social. De tots els edificis, construïts amb maó vist o adornats amb grans plafons ceràmics de tons blavosos, obra de Josep Triadó i Lluís Bru, en destaca el pavelló dels distingits, de 1906, per la seva gran riquesa ornamental de motius heràldics, animals i vegetals -el menjador simula ser un bosc de tarongers- que, malgrat l’ampul·lositat, donen al recinte un ambient de tranquil·litat.

Estat de conservació: Bo.


85. Projecte de pavellons de l'Institut Pere Mata

Any: 1896-1897
Localització: Carretera de l’Institut Pere Mata, s/n

Descripció: El projecte de Lluís Domènech i Montaner contemplava la construcció de 18 edificis, cadascun d'ells amb la seva funció específica. L'elevat cost del projecte va obligar Domènech a reduir el pressupost en detriment de l'aixecament de la totalitat dels edificis, entre ells: la Capella, el pavelló de Serveis Generals, el Pavelló de l'Administració i la Granja, els Pavellons del Pensionat, els pavellons de Beneficiència, d'Epilèptics, Infecciosos i el Tanatori.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


86. Projecte de vestíbul del Círcol de Reus

Any: 1900
Localització: Plaá Prim, 4

Descripció: Projecte de decoració del vestíbul de l'edifici de la societat reusenca del Círcol. Domènech plantejà la decoració de l'accés a la planta que ocupava el Círcol, amb la remodelació de l'escala, el revestiment dels paraments així com la incorporació d'altres elements decoratius: escultòrics, forjats, l'enteixinat i la lluerna de la vitralleria. Aquest disseny és molt semblant a l'escala d'entrada de la Casa Thomas de Barcelona.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


87. Projecte del Teatre Circ

Any: 1899-1900
Localització: Carrer Sant Joan/ Carrer Josep Sardà i Cailà

Descripció: Projecte de Teatre Circ per la Societat del Círcol per al qual Domènech dissenyà un gran edifici monumental, equiparable al Palau de la Música que aixecaria pocs anys després. L'elevat pressupost va fer que la junta d'El Círcol desestimés el projecte.

Estat de conservació: Projecte no realitzat


88. Obra: Casa Navàs


Any: 1901-1908
Localització: Plaça Mercadal, 5

Descripció: El comerciant de Reus Joaquim Navàs va encarregar a Lluís Domènech una gran mansió al xamfrà de la plaça del Mercadal, el centre neuràlgic de Reus. L’arquitecte realitza una obra de concepció unitària, desenvolupant un programa formal i ornamental plenament modernista de l’etapa de les grans mansions burgeses de Domènech i Montaner
L’interior, amb una gran lluminositat, conforma dos volums paral·lels, el de l’escala que presenta l’espai unitari en tota l’alçada de l’edifici, i el de la vivenda que distribueix les habitacions, en planta i pis. Domènech va comptar amb la col·laboració de grans artesans com l’ebenista barceloní Gaspar Homar, el decorador Jeroni Granell i els reusencs Hipòlit Montseny i Tomàs Berguedà que s’encarregaren de la confecció de les rajoles i els estucats i pintures murals respectivament.

Estat de conservació: Bo.


89. Obra: Casa Rull

Any: 1900-1902
Localització: Sant Joan, 27

Descripció: La Casa Rull fou un encàrrec del notari i catalanista reusenc Pere Rull que era membre fundador de la Sociedad Manicomio de Reus. Domènech projecta un edifici de planta i dos pisos amb un jardí privat que permet dotar la construcció de tres façanes, dues al pati i la principal, al carrer. Domènech planteja planta baixa amb un sòcol elevat de pedra i d’obra vista a la resta de nivells, remarcats per obertures d’inspiració medieval i resol els xamfrans amb una columna de triple alçada i la balconada correguda del primer pis. L’obra compta amb elements florals i simbòlics com les balances (justícia), ploma (que fa referència a l’ofici del propietari), els lleons (al·legoria de la fortalesa) i el gos (fidelitat), aquest darrer desaparegut. Domènech remata l’obra amb una cresteria de merlets d’aire medievalitzant, combinant amb els mateixos motius vegetals de la balconada del primer pis.

Estat de conservació: Exterior: bo. Interior: modificat


90. Obra: Capella Margenat

Any: 1905
Localització: Cementiri Municipal de Reus. Panteó 33 de 1a classe

Descripció: Arran de la mort de Josep Margenat Fernández, fill primogènit de Josep Margenat Fàbregas, aquest encarrega a Lluís Domènech i Montaner una capella panteó per a enterrar-hi els seus familiars. Domènech projecta una construcció de planta quadrada, de petites dimensions, coronada per una coberta amb volta de creueria sostinguda per quatre columnes sustentades per premòdols zoomòrfics. Domènech remata la part superior de la capella amb un mosaic d’influència clàssica amb motius florals. A l’espai central del panteó hi podem veure un altar i una fornícula d’aires gotitzants sustentada per les típiques columnes domenechianes amb un crucifix de marbre sobre un mosaic on s’hi representen dos àngels.

Estat de conservació: Bo.


91. Obra: Biblioteca Pau Font de Rubinat. Decoració interior

Any: 1908-1910
Localització: Carrer de les Galanes, 19

Descripció: L’intel·lectual i bibliòfil reusenc Pau Font de Rubinat va encarregar a Domènech i Montaner el disseny de la seva sala de lectura particular, situada al carrer de les Galanes, 19. Domènech idea una estança amb prestatgeries de fusta a dos nivells i a la façana de l’immoble hi dissenya dues grans vidrieres amb motius vegetals que franquegen una gran llar de foc, que combina elements escultòrics i ceràmics. De l’estança també cal destacar l’enteixinat del sostre i les escales helicoïdals de la cantonada.

Estat de conservació: Bo





92. Obra: Cinema Kursaal

Any: 1908-1909
Localització: Plaça de la Llibertat 1-3

Descripció: Promogut per l’empresari Emili Briansó en el solar que havia ocupat l’antiga Sala Reus. Concebut inicialment com a sala de cinematògraf i per contra del que els diaris de l’època pronosticaren, l’establiment fou un èxit. Arquitectònicament, era un edifici de façana composta per tres volums, el central més alt, amb uns grans finestrals acabats en tres volutes en la part superior, inspirats en els grans finestrals gòtics. Al costat dret de l’edifici, es construí un annex seguint les mateixes traces arquitectòniques. Interiorment, comptava amb una única sala amb graderies laterals i posteriors, sostingudes per columnes metàl·liques, amb un acabat superior d’arcs i voltes de mocador.

Estat de conservació: Enderrocat. Es conserven les columnes de la façana.


93. Obra: Casa Gasull

Any: 1911-1912
Localització: Carrer Sant Joan, 29

Descripció: La Casa Gasull va ser un encàrrec del comerciant d’olis Fèlix Gasull. Domènech projecta una casa de planta quadrada, on la planta baixa es reserva al negoci i les estances superiors a l’habitatge familiar. En aquesta obra, Domènech emfatitza per primera vegada la volumetria cúbica de l’edifici i anul·la la decoració escultòrica, donant més importància als paraments llisos i les grans superfícies planes a l’estil palatí. L’arquitecte fa una mirada cap a models de la tradició clàssica, com en els grans capitells amb volutes de la planta baixa; així mateix, el disseny dels esgrafiats també respira un aire classicista.

Estat de conservació: Bo

94. Magatzem Llopis

Any: 1911
Localització: Raval de Sant Pere 5, carrer Eugeni Mata 1 i 3 i carrer Baix de Sant Salvador 4

Descripció: Domènech i Montaner va rebre l'encàrrec de Joan Llopis perquè aixequés un nou magatzem pel seu negoci. L'edifici de planta baixa i tres pisos té obertures a totes les façanes. L'espai interior fou concebut com un gran espai sense murs interiors de tancament, gràcies  al forjat de voltes de maó pla que se sostenen amb deu pilars de ferro colat.

Estat de conservació: Modificat


95. Casa Llopis Borràs

Any: 1911
Localització: Raval de Sant Pere, 2

Descripció: L'empresari Joan Llopis, en traslladar el magatzem al Raval de Sant Pere, va decidir encarregar la reforma de la façana de l'antic magatzem a Domènech i Montaner. Aquest projecte de reforma consistí en l'eixamplament de les finestres, en modificar l'alçada de les obertures balconeres i la transformació de finestres en balcons per tal d'unificar l'estètica de la façana.

Estat de conservació: Bo


L) SANTANDER

96. Obra: Monte de Piedad Alfonso XIII y Caja de Ahorros de Santander

Any: 1905
Localització: Carrer de Tantín , 25

Descripció: Fou un encàrrec del Marquès de Comillas i el Consejo de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Santander per tal de bastir una nova seu social. El juliol de 1905, amb el projecte aprovat, Alfons XIII posava la primera pedra de l’edifici i dos anys després s’acabaven les obres. Domènech va projectar un edifici d’aire clàssic amb l’entrada en xamfrà -atès que el solar no comptava amb cap carrer principal- que emfatitza amb una torre amb balustrada i el gran escut de la seu bancària a la part superior. L’edifici compta amb grans finestrals, arquejats a la planta baixa i dintellats al primer i segon pis. Està decorat amb bustos dels principals promotors del Monte de Piedad i diferents elements heràldics, zoomòrfics, vegetals i simbòlics típics de l’arquitectura domenechiana.


Estat de conservació: Bo




M) TARRAGONA

97. Obra: Mausoleu de Jaume I

Any: 1907-1922
Localització: Plaça de la Font, 1 - Ajuntament de Tarragona

Descripció: El 1906 la Comissió de Monuments de Tarragona encarrega a Lluís Domènech i Montaner un mausoleu per dipositar les restes del rei Jaume I. EL projecte fou aprovat l’any 1908 pel govern de l’Estat, però el retard en els pagaments i les divergències amb el Bisbat per concretar l’espai on s’havia d’instal·lar el treball dins la Catedral de Tarragona va demorar l’obra més enllà de la mort de Lluís Domènech i Montaner i hagué de continuar el monument el seu fill Pere Domènech Roura. En el mausoleu de Jaume I, Domènech defuig del típic element funerari i fa una nau que es fusiona amb el sarcòfag del rei. El mausoleu està sostingut per una base de pedra calcària que és rematada per unes volutes que simulen les onades del mediterrani i sustenten també les vuit columnes que aguanten un dosser, d’arcs lobulats que són realçats per una coberta cònica i una cresteria d’elements vegetals. A l’obra, Domènech hi integra també diferents escuts i segells que demostren la seva gran afició per l’heràldica i la història.

Estat de conservació: Bo


98. Projecte de mausoleu per als Infants d'Aragó

Any: 1908
Localització: Tarragona

Descripció: Projecte de tomba per als Infants d'Aragó que havia d'ubicar-se a la Catedral de Tarragona, juntament amb el de Jaume I. Domènech dissenyà un mausoleu d'influència gòtica, tant en l'estructura com en els elements decoratius, impregnant la seva obra amb la simbologia del país i la seva història.

Estat de conservació: Projecte no realitzat