divendres, 16 de maig del 2014

Responsables de la Fundació Tàpies s'entrevisten amb membres del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner

Aquest divendres, el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner ha rebut a Canet de Mar a una comissió de la Fundació Tàpies de Barcelona per posar en comú els coneixements que tenen ambdues institucions sobre l'antic edifici de l'editorial Montaner i Simon, que des dels anys 90 és la seu de la col·lecció d'Antoni Tàpies.
Les responsables de la Fundació han estat obsequiades pels membres del CEDIM amb una visita comentada pels principals edificis de Domènech i Montaner a Canet així com amb una visita a la Casa museu.
La trobada ha servit també per resoldre interrogants sobre l'antiga editorial Montaner i Simon, sobre els seus fundadors, així com també per comentar diferents aspectes del projecte original.
Ambdues institucions han mostrat interès en portar a terme una recerca conjunta al voltant de l'edifici de Domènech i Montaner i col·laborar en diferents projectes domenequians de cara al primer trimestre de l'any 2015.

dijous, 24 d’abril del 2014

El CEDIM localitza una de les proves de guix de l'escultura que decorava la façana del desaparegut Cafè Torino de Barcelona

Durant l'estudi de les llars de foc dissenyades per Lluís Domènech i Montaner per a la Domenechiana 2-3, es va identificar la prova en guix de l'escultura que Dídac Massana va realitzar per la façana del desaparegut Cafè Torino de Barcelona, que es trobava al xamfrà entre Passeig de Gràcia i Gran Via. 

El Turinès Flaminio Mezzalama, gerent de Martini & Rossi va introduir el vermouth a Espanya i va obrir el seu establiment en el millor carrer de la ciutat. En la construcció i decoració del local hi participà Antoni Gaudí, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch i Ricard de Capmany com a decorador. El local s'inaugurà el 1902 i el 1903 va rebre el guardó com a millor local de la ciutat. 


El Cafè Torino de Barcelona amb l'escultura de Dídac Massana que decorava la façana de l'establiment.
El Cafè Torino va tancar les seves portes el 1911 i més tard va ser destruït amb la conseqüent pèrdua d'una de les obres més representatives del Modernisme, punt de trobada de grans intel·lectuals i turistes que s'acostaven a veure la fastuosa façana i alhora provar la beguda italiana de moda.

Prova en guix presidint la llar de foc de l'Hotel de Santa Fe del Montseny

La façana destacava pels seus grans finestrals ovalats d'estil Art Noveau partits per una ampla columna amb un relleu escultòric que representa una figura femenina típicament modernista i envoltada de fulles de ceps i raïms, segurament per la relació que hi té amb el producte que es venia al Cafè Torino: el vermouth.

El guix remata la boca de la llar de foc recoberta per ceràmica vidriada blanca amb tres nivells que es troba entre el rebedor i el menjador de l'Hotel de Santa Fe del Montseny. 

L'Hotel va ser un encàrrec de Ramon de Montaner al seu nebot Lluís Domènech i Montaner l'any 1910 però va ser acabat pel seu fill Pere Domènech Roura entre el 1912 i el 1914, amb l'objectiu de fer un hotel per a la burgesia que volia descansar a la Vall de Santa Fe del Montseny. L'hotel fou aixecat al costat mateix de l'antiga ermita que ja existia en aquell indret i adoptà un aire de castell medieval molt semblant al Castell de Santa Florentina que s'acabava de bastir en aquells mateixos anys.
 


dimecres, 23 d’abril del 2014

Gran èxit en la presentació de la revista Domenechiana al recinte modernista de Sant Pau

Acte de presentació, a la Sala Domènech i Montaner del recinte modernista de Sant Pau. Foto: Alfons Viñas/Carme Sanchez
El dimarts 22 d'abril el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) va presentar al recinte modernista de Sant Pau el número 2 de la revista Domenechiana, un volum de 270 pàgines dedicades a la figura i obra del gran arquitecte català.
L'acte va anar a càrrec de Carles Sàiz, president del CEDIM,  i va comptar amb la intervenció dels diferents investigadors que han col·laborat en el número. Els arxivers Pilar Salmerón i Miquel Terreu, van parlar del projecte original de Domènech per als Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau i de la seva vessant decorativa; la doctora en història de l'art, Lluïsa Amenós va explicar el paper de l'arquitecte en la revaloració de les Arts del Metall; el doctor en història de l'art Antonio Sama estudia les portes en metall que Domènech projectà a Comillas; l'historiador Carles Sàiz va explicar la "restauració en estil" del Castell de Santa Florentina de Canet; l'historiador de l'art Joan Miquel Llodrà ens va introduir en una vessant poc coneguda de Domènech, el disseny de teixits; la restauradora Gemma Martí va fer una exposició del disseny de les llars de foc que Domènech va projectar en els edificis; l'arquitecte tècnic Sergi Alcalde va analitzar la capella Margenat de Reus; la historiadora i arqueòloga Maite Carbonell va acostar les aportacions que féu Domènech a l'arqueologia romana de Tarragona; el genealogista Jordi Soler va fer un nou lliurament a l'ascendència canetenca de la família Domènech i  finalment, l'escriptor Xavier Mas va exposar el contingut del quadern de notes que Domènech i Montaner va escriure l'any  1893.
 

Després de la presentació es va fer una visita guiada pel recinte Modernista de Sant Pau, recentment rehabilitat i reobert com a espai cultural.
La presentació es va portar a terme a la Sala Domènech i Montaner -antiga sala d'actes de l'Hospital- un dels projectes decoratius més luxosos de l'arquitecte modernista. L'estança va quedar plena amb més d'un centenar de persones d'arreu de Catalunya, principalment de Barcelona, Reus i Canet de Mar i amb una dilatada representació de diferents institucions relacionades amb Domènech -Palau de la Música, Hospital de Sant Pau, Fundació Tàpies, Casa Lleó Morera- i del modernisme català -Museu del Disseny de Barcelona, Museu del Modernisme Català, Casa museu Lluís Domènech i Montaner-.
L'acte va comptar amb la presència de la consellera delegada de cultura del Consell Comarcal del Maresme, Blanca Arbell; el regidor de cultura de l'Ajuntament de Canet, Pere Xirau i l'exalcalde de Canet de Mar -i un dels promotors de la recuperació de la figura de Domènech- Josep Rovira Fors.