dijous, 24 d’abril del 2014

El CEDIM localitza una de les proves de guix de l'escultura que decorava la façana del desaparegut Cafè Torino de Barcelona

Durant l'estudi de les llars de foc dissenyades per Lluís Domènech i Montaner per a la Domenechiana 2-3, es va identificar la prova en guix de l'escultura que Dídac Massana va realitzar per la façana del desaparegut Cafè Torino de Barcelona, que es trobava al xamfrà entre Passeig de Gràcia i Gran Via. 

El Turinès Flaminio Mezzalama, gerent de Martini & Rossi va introduir el vermouth a Espanya i va obrir el seu establiment en el millor carrer de la ciutat. En la construcció i decoració del local hi participà Antoni Gaudí, Pere Falqués, Josep Puig i Cadafalch i Ricard de Capmany com a decorador. El local s'inaugurà el 1902 i el 1903 va rebre el guardó com a millor local de la ciutat. 


El Cafè Torino de Barcelona amb l'escultura de Dídac Massana que decorava la façana de l'establiment.
El Cafè Torino va tancar les seves portes el 1911 i més tard va ser destruït amb la conseqüent pèrdua d'una de les obres més representatives del Modernisme, punt de trobada de grans intel·lectuals i turistes que s'acostaven a veure la fastuosa façana i alhora provar la beguda italiana de moda.

Prova en guix presidint la llar de foc de l'Hotel de Santa Fe del Montseny

La façana destacava pels seus grans finestrals ovalats d'estil Art Noveau partits per una ampla columna amb un relleu escultòric que representa una figura femenina típicament modernista i envoltada de fulles de ceps i raïms, segurament per la relació que hi té amb el producte que es venia al Cafè Torino: el vermouth.

El guix remata la boca de la llar de foc recoberta per ceràmica vidriada blanca amb tres nivells que es troba entre el rebedor i el menjador de l'Hotel de Santa Fe del Montseny. 

L'Hotel va ser un encàrrec de Ramon de Montaner al seu nebot Lluís Domènech i Montaner l'any 1910 però va ser acabat pel seu fill Pere Domènech Roura entre el 1912 i el 1914, amb l'objectiu de fer un hotel per a la burgesia que volia descansar a la Vall de Santa Fe del Montseny. L'hotel fou aixecat al costat mateix de l'antiga ermita que ja existia en aquell indret i adoptà un aire de castell medieval molt semblant al Castell de Santa Florentina que s'acabava de bastir en aquells mateixos anys.
 


dimecres, 23 d’abril del 2014

Gran èxit en la presentació de la revista Domenechiana al recinte modernista de Sant Pau

Acte de presentació, a la Sala Domènech i Montaner del recinte modernista de Sant Pau. Foto: Alfons Viñas/Carme Sanchez
El dimarts 22 d'abril el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) va presentar al recinte modernista de Sant Pau el número 2 de la revista Domenechiana, un volum de 270 pàgines dedicades a la figura i obra del gran arquitecte català.
L'acte va anar a càrrec de Carles Sàiz, president del CEDIM,  i va comptar amb la intervenció dels diferents investigadors que han col·laborat en el número. Els arxivers Pilar Salmerón i Miquel Terreu, van parlar del projecte original de Domènech per als Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau i de la seva vessant decorativa; la doctora en història de l'art, Lluïsa Amenós va explicar el paper de l'arquitecte en la revaloració de les Arts del Metall; el doctor en història de l'art Antonio Sama estudia les portes en metall que Domènech projectà a Comillas; l'historiador Carles Sàiz va explicar la "restauració en estil" del Castell de Santa Florentina de Canet; l'historiador de l'art Joan Miquel Llodrà ens va introduir en una vessant poc coneguda de Domènech, el disseny de teixits; la restauradora Gemma Martí va fer una exposició del disseny de les llars de foc que Domènech va projectar en els edificis; l'arquitecte tècnic Sergi Alcalde va analitzar la capella Margenat de Reus; la historiadora i arqueòloga Maite Carbonell va acostar les aportacions que féu Domènech a l'arqueologia romana de Tarragona; el genealogista Jordi Soler va fer un nou lliurament a l'ascendència canetenca de la família Domènech i  finalment, l'escriptor Xavier Mas va exposar el contingut del quadern de notes que Domènech i Montaner va escriure l'any  1893.
 

Després de la presentació es va fer una visita guiada pel recinte Modernista de Sant Pau, recentment rehabilitat i reobert com a espai cultural.
La presentació es va portar a terme a la Sala Domènech i Montaner -antiga sala d'actes de l'Hospital- un dels projectes decoratius més luxosos de l'arquitecte modernista. L'estança va quedar plena amb més d'un centenar de persones d'arreu de Catalunya, principalment de Barcelona, Reus i Canet de Mar i amb una dilatada representació de diferents institucions relacionades amb Domènech -Palau de la Música, Hospital de Sant Pau, Fundació Tàpies, Casa Lleó Morera- i del modernisme català -Museu del Disseny de Barcelona, Museu del Modernisme Català, Casa museu Lluís Domènech i Montaner-.
L'acte va comptar amb la presència de la consellera delegada de cultura del Consell Comarcal del Maresme, Blanca Arbell; el regidor de cultura de l'Ajuntament de Canet, Pere Xirau i l'exalcalde de Canet de Mar -i un dels promotors de la recuperació de la figura de Domènech- Josep Rovira Fors.
 

 

dijous, 3 d’abril del 2014

L'empresa Mosaics Girona elabora models de paviment hidràulic dissenyats per Lluís Domènech i Montaner

L'empresa Mosaics Girona realitza de manera artesanal paviments hidràulics, utilitzant alguns dels models que Domènech dissenyà per la casa Escofet. 
A finals del segle XIX fins mitjans del segle XX, el paviment hidràulic va ser introduït en el món de la construcció, tant per a terres interiors com exteriors. L'ús d'aquest tipus de material va ser causat per diferents factors: per l'alta resistència al desgast, per l'estalvi econòmic que suposava la col·locació de peces d'uns 15 o 20 cm a diferència dels mosaics realitzats amb petites tessel·les, pels llargs tiratges que se'n podien fer, tot i ser elaborats amb tècniques artesanals, i perquè eren més senzilles de realitzar que les peces de ceràmica.


Model número 1019 del catàleg Escofet Tejera y Cía.(Barcelona, 1900)
 dissenyat per Lluís Domènech i Montaner i reproduït per Mosaics Girona
En el disseny d'aquests paviments fabricats per les empreses de l'època, com la casa Escofet Tejera i Cia, l'Orsola Solà, Salvador Bulet i Cia, etc. hi van col·laborar artistes, dissenyadors i arquitectes de renom com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Ma Gallissà, Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Rafel Masó i Lluís Muncunill entre d'altres, utilitzant motius del món vegetal geometritzant, decoracions a mode de catifa amb faixes o sense, amb motius orientals i amb l'ús de més o menys colors que aportaran més qualitat a l'obra.


Trepa o motlle realitzat per Mosaics Girona del motiu 
dissenyat per Domènech pel model núm. 1019
Mosaics Girona segueix el mateix procediment de fabricació que els originals, realitzant primer un motlle o trepa del motiu que es vol representar i s'insereix en un marc metàl·lic que farà de contenidor de la pasta pigmentada, que proporcionarà el color als motius decoratius.

Aquesta primera capa anomenada capa fina, de pocs mil·límetres de gruix, està composta de ciment blanc, pols de marbre o arena fina i colorants i s'aboca en els compartiments que pertoquen de la trepa o motlle que proporcionarà el motiu o dibuix de la peça. S'extreu la trepa i es realitza la segona capa, anomenada brassage, també de pocs mil·límetres i rica en ciment, absorbeix l'aigua de la capa fina i fa de nexe d'unió entre la primera capa i la que serà la base de la rajola.
Trepa de Mosaics Girona d'un altre motiu 
del model 1019 de la casa Escofet
La tercera capa, que proporcionarà el gruix definitiu de la peça, anomenada gros, és pobre en ciment i més porosa per facilitar la seva col·locació.
El motlle es col·loca a la premsa que la compacta, s'extreu la peça del motlle, es deixa assecar i es submergeix en aigua perquè es produeixi la reacció química, que provoca l'enduriment del ciment en contacte amb l'aigua. 
Les peces acabades, necessiten un temps perquè acabin d'endurir i és necessari que es mantinguin durant uns mesos en ambient humit i constant per tal que aquest enduriment es produeixi uniformement i evitar processos de contracció que malmetrien les 
peces.

Trepa del motiu decoratiu realitzada en metall (normalment acer) amb el qual es fan els compartiments que allotjaran les diferents pastes pigmentades

dilluns, 17 de març del 2014

Ràdio Canet difon els actes del CEDIM a Barcelona


Èxit en la Ruta pel modernisme burgès de Lluís Domènech i Montaner

Durant la ruta, davant la façana de la Casa Thomas
Davant la façana de la Casa Lleó Morera



















El passat divendres 14 de març, el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner va estrenar la Ruta pel modernisme burgès a Barcelona. 
La ruta va començar al carrer Girona on es va poder veure la façana de la Casa Lamadrid, punt d'inici de la passejada per edificis projectats per Domènech per a les famílies burgeses del moment. En aquest recorregut es van poder observar: la Casa Thomas i el Palau Montaner del carrer Mallorca, la Farmàcia Duran i Espanya situada al carrer València, l'Editorial Montaner i Simon al carrer Aragó i la Casa Lleó Morera del Passeig de Gràcia fins arribar al punt final de la ruta, el Palau de la Música Catalana. 


Acte de presentació de l'Epistolari de Lluís Domènech i Montaner





Un cop finalitzada la ruta, amb èxit de participació, vam poder gaudir de la presentació de l'Epistolari de Lluís Domènech i Montaner, coordinat per Carles Sàiz i editat per Edicions Els 2 Pins. 
L'acte va tenir lloc a la Sala d'assaig del Palau, on l'autor va fer una ressenya de les diferents cartes de l'arquitecte que ha localitzat en la seva exhaustiva recerca per diferents arxius del país.